BENVINGUTS A PAU 2008
una reflexió sobre la guerra als nostres dies inspirada en El Cant dels Ocells, de Pau Casals
- Com va sorgir l'idea de fer una adaptació teatral d'una partitura? La idea va sorgir de la necessitat de parlar de l’origen de la violència a la nostra societat, de per què vivim en un món insensible on la publicitat, l'art, els governs i els mitjans de comunicació ens fan creure que vivim en un món democràtic ple de coses bones on treballar, guanyar calés, triomfar i gaudir de la vida són els objectius principals. Per parlar de les guerres i malalties socials que genera la societat de consum necessitàvem un punt de partida. Un dia vaig recordar que Johan Sebastian Bach va composar la Passió segons Sant Mateu fent servir la càbala als textos originals en hebreu. Vaig pensar que podríem fer el procés invers, es a dir, agafar una partitura musical i fer un text teatral. El cant dels ocells és una melodia popular que Pau Casals va interpretar la ONU i s'interpreta com un cant a la pau i a la llibertat dels pobles. A partir d’aquí ja teníem una lletra, un autor, una vida dedicada a lluitar contra les injustícies i unes notes musicals.
- Com ha estat el procés creatiu? Força intens. D'entrada, la partitura i la melodia del Cant dels Ocells ens ha acompanyat durant tres mesos. Vam decidir preguntar-nos on és l’origen de la guerra, de la guerra entesa com a conflicte violent entre dues o més persones o la guerra d'un mateix. Llegint diaris, textos filosòfics (Nietzsche, Berkeman, El arte de la guerra...), escoltant a la gent al carrer, parlant de les nostres guerres particulars hem escrit nombrosos textos dels quals vam seleccionar uns quants que surten a l'espectacle. Finalment durant 5 setmanes ens vam posar a assajar 6 hores al dia partint d'una pregunta: Què passaria si Jesús de Nazaret, l'home que va ser crucificat per predicar la pau al mon, tornés a la terra i es trobés amb el món actual? Després una amiga ens va parlar de la cançó de Laura Pausini Per un món millor, un cant a la pau més actual que el de Pau Casals. El contrast entre aquestes dues figures i la melodia de El cant dels Ocells han estat el punt de partida per tirar endavant la reflexió que preteníem.
- Quina resposta espereu del públic? Es difícil respondre aquesta pregunta. De moment la gent que ha vist l'espectacle riu bastant, reflexiona, es sorprèn del que veuen i finalment sembla ser que en gaudeixen. Ens ha sortit un espectacle divertit amb un final sorprenent per nosaltres mateixos, molt poètic, amb una atmosfera que no te res a veure amb el principi on hi ha molta festa, dansa i música en directe. Esperem que reflexionen i gaudeixin de la paella
- Aquesta temporada sembla que molts clàssics catalans es portaran a escena, creieu que es va en el bon camí? Tan se val d'on siguin les persones, però el que és cert que es que tendim a valorar més el de fora que no pas el que tenim a casa nostra. Aquest prejudici està en els propis artistes i és una cosa que hauríem de superar.
- Es dona prou suport a aquest tipus d'iniciatives? Suposo que sí, però nosaltres no em rebut mai un euro. No el demano pas, si em fet tres obres en un any era perquè tots ho necessitàvem. Prefereixo el teatre que neix de la necessitat dels individus que no el que ve d'un encàrrec o una subvenció. La precarietat forma part de la vida de la societat de classe mitja d'avui dia i, aplicada a l'art, resulta més creativa que tots els diners del món junts. El que resulta diabòlic és veure com teatres públics es gasten l'equivalent als pressupostos d'un país pobre en portar espectacles internacionals que critiquen la societat de consum i que només veuran uns afortunats a uns preus desorbitats. En aquest sentit si que es podria recolzar més els artistes i les propostes de la gent d'aquí. Un creador no es fa de la nit al dia, sinó que necessita experimentar i mostrar la seva feina per evolucionar.
