Per què Cabaret pedrolo?
Quan a la primavera del 2006 alguns membres de La Quadra Màgica decidirem, després de dos anys de descans, tornar a engegar la companyia tan sols teniem clara una cosa: El primer text que voliem portar als escenaris era Homes i No, de Manuel de Pedrolo.
El motiu d'aquesta decisió era la identificació total que sentiem, des de feia ja alguns anys, amb el text de Pedrolo. Un text que, escrit al 1957, et motiva a lluitar i revelar-te contra el sistemes dominants de poder que ens envolten al mateix temps que diu ben clarament: "Noi o noia que lluites contra les injustícies, no pateixis més, accepta allò que ens limita com a éssers humans, perquè més enllà no hi ha una altra cosa que més guardians i carcellers... nosaltres mateix@s"
L’anàlisi dels limits que realitzen els personatges, l'evolució del pensament col•lectiu, els dubtes, les pors, les reaccions davant el desconegut, les distintes formes de rebel•lió i, per damunt de tot, el diàleg que mantenen els protagonistes sobre la llibertat, ens mostren els nostres defectes i debilitats com a éssers humans. I malgrat tot això, molts homes i dones continuen lluitant contra les injustícies amb una cega utopia en la nostra espècie.
El conflicte generacional que es viu a l'obra de Pedrolo va ser un altre dels punts que ens motivava a portar endavant el projecte: Per què els nostres pares-mares o familiars i coneguts de l'esquerra, per què els estudiants i els obrers del maig del 68 i la transició catalana, per què els intel•lectuals i artistes dels seixanta i els setanta es van transformar als vuitanta i noranta en els guardians del capitalisme cultural i econòmic que havien atacat radicalment durant la seva joventut convertint als joves nascuts a la "democràcia" en els hereus de "la societat del benestar"?
Manuel de Pedrolo va ser un intel•lectual compromès que va morir enfrontat amb la cultura catalana, amb la premsa catalana i amb les institucions i els partits polítics catalans. Traductor de Salinger, Pinter i Kerouak, narrador d’històries existencials, futuristes, de novel•les policíaques i relats eròtics va morir sota la creença que el seu teatre havia fracassat i que el públic que anava a veure les seves obres ho feia més per un compromís polític que no pas perquè comprengués allò que ell volia reflectir amb el seu teatre i els seus personatges.
Amb aquesta advertència del mateix autor com a base principal de la nostra feina el nostre objectiu des del primer assaig va ser trobar, en el text original, unes formes d’expressió que representessin de la forma més clara possible el simbolisme i els conflictes que Pedrolo descrivia al seu drama. Trobar-ho no va resultar gens fàcil. Durant els assaigs passarem per processos d’incertesa, de dubtes, de desconfiança... de por (curiosament els mateixos estats que viuen els personatges del text original) Vam eliminar moltes escenes, ens arriscarem a trencar les regles tradicionals del teatre de text, a trencar les marques que havíem dissenyat, vam donar la llibertat total al públic que venia a veure l'espectacle i vam jugar a ser nens i nenes que s'obliden del món dels adults per tractar d'apropar-nos a allò que el mateix Pedrolo anomena: "el realisme exasperat d'uns personatges que són patètics per voler trobar, desesperadament, la lògica en el caos que els envolta".
Durant els deu primers mesos de representacions hem trobat moltes respostes i ens han passat esdeveniments que eren impensables per tots nosaltres. Experiències positives i moments de comunió escènica entre el públic i nosaltres que superen els conflictes i les polèmiques que l'espectacle ha generat en contra dels nostres desitjos...
Perquè la llibertat pesa... i més pesa quan un/una no és lliure.
Els desitgem una bona sessió.
La Quadra Màgica - Cabaret pedrolo (juny 2007)
